Dissabte dia 24 de febrer a les 19h presentem el llibre “La vuitena caixa” de la Dory Sontheimer. Intervindrà Eduardo Martín de Pozuelo i presentarà l’acte Josep Murlà.
Entre 1939 i 1945 els nazis no van deixar que un milió i mig de nens arribessin a ser adults. Van considerar que no tenien dret a la vida.
Durant el mateix període altres milers de nens van entrar a la ruleta de la sort intentant que els toqués els números de la vida. Alguns ho van aconseguir, altres no.
Cinc nens de la meva família, la Catherine, en Peter, en Michael, en Tommy i en Pavel formaven part dels dos grups. Tots són descendents de la meva família de Praga. Fills de famílies de professionals integrades a la societat europea. Però alguna cosa, una joguina al que normalment de petits posem nom i “ànima” va ser testimoni mut de les seves vicissituds: una nina.
La meva tieta Dorel, germana del meu pare, la va portar des de Barcelona a Praga el 1935, quatre anys abans que els nazis entressin a aquesta ciutat. Ara, setanta anys després, aquesta nina està asseguda al meu despatx. Al seu costat, amb les
seves vivències, he viatjat al passat i he penetrat a la llum i a l’ombra d’aquells anys en els quals uns nens innocents jugaven als carrers mentrestant un govern emetia decrets, en despatxos ministerials, per exterminar un col·lectiu humà, entre ells nens. He mirat i he vist a través dels ulls de la Patty, la nina, i he escoltat a través de les seves orelles. He observat, sentit i interioritzat tot el viscut per ella. M’he dedicat a recórrer els seus llocs, trepitjar els mateixos carrers i ciutats per on la van portar i he traspassat la frontera del temps per poder explicar el que aquells cinc nens van viure.
He vist somriure i plorar a la Patty i com les seves galtes encerades i rosades han empal·lidit de por. He tingut el privilegi de poder ser la veu dels crits silenciosos dels quals no van poder parlar