Notícies
La Fundació Josep Irla presenta els dos llibres guardonats amb el Premi d'Assaig Breu Irla 2010
Dimarts, 20 de juliol de 2010
a Fundació Josep Irla, conjuntament amb Angle Editorial, ha presentat aquesta tarda, a la llibreria Bertrand, l'edició de les dues obres guardonades amb el Premi d'Assaig Breu Irla d'enguany: Independentisme català. Entre el símbol i la institució, d'Oriol Illa i Per a un ús ètic del llenguatge, de Rosa Calafat.
El Premi d'Assaig Breu Irla, que va ser concedit durant la Nit Irla celebrada el passat mes de març, és un guardó creat per donar compliment a l'objectiu bàsic de l'entitat d’estimular l’estudi de la realitat política, econòmica, social i cultural dels Països Catalans, així com el desenvolupament del seu pensament. Enguany, un jurat compost per Guillem López-Casasnovas, Enric Marín, Montserrat Palau, Begonya Román i Antoni Segura va decidir concedir el premi, dotat en 6.000 euros, i la publicació de l'obra guanyadora ex aequo als assajos d'Oriol Illa i Rosa Calafat.
La presentació ha comptat amb la participació dels autors, el vicepresident del Govern de la Generalitat, Josep-Lluís Carod-Rovira, la patrona de la Fundació Josep Irla, Alba Castellví, i la directora de l'editorial, Rosa Rey.
Jornada sobre l'ampliació interna de la UE
Divendres, 18 de juny de 2010
La Fundació Josep Irla ha organitzat amb el Centre Maurits Coppieters —la fundació de l’Aliança Lliure Europea— la jornada «Velles nacions, nous estats» sobre l’ampliació interna de la UE.
La Jornada ha estat presentada pel president del Centre Maurits Coppieters, Xabier Macias, i la vicepresidenta de la Fundació Josep Irla, Isabel Nonell. I acte seguit el president d'Esquerra, Joan Puigcercós, ha pronunciat la conferència d'obertura «Catalunya decideix: nou estat de la UE».
Són moltes les veus que al·leguen la inviabilitat de la independència de Catalunya perquè significaria la sortida automàtica de la UE. Un argument tant basat en la por com allunyat de la realitat. Aquesta és la principal conclusió de l’estudi "L’ampliació interna de la UE" que els professors Jordi Matas, Alfonso González, Jordi Jaria i Laura Román han presentat en el marc de la jornada. Els autors defensen que la condició de membre de la Unió dels nous països sorgits d’estats que ja formen part de la UE és automàtica, d’acord amb els principis democràtics que constitueixen la Unió i pel respecte als drets dels ciutadans dels nous estats.
Després ha tingut lloc una taula rodona titulada "El futur d'Europa: unió? federació? confederació?" moderada per Günther Dauwen, secretari del Centre Maurits Coppieters, en la que han intervingut Jon Abril, vicecoordinador d'Aralar (País Basc), François Alfonsi, eurodiputat del PNC (Còrsega), Matthias Diependaele, diputat de N-VA al Parlament Flamenc (Flandes), Oriol Junqueras, eurodiputat d'Esquerra (Països Catalans), Ana Miranda, BNG (Galícia) i Alan Sandry, Welsh Nationalism Foundation (Gal·les).
Mary Lou McDonald, vicepresidenta del Sinn Féin, ha pronunciat la conferència de cloenda «La independència nacional, un dret democràtic».
Conferència NISE a Skopje
Dijous, 27 de maig de 2010
La capital de Macedònia, Skopje, acull, durant el 27 i 28 de maig, la primera conferència del projecte NISE (National Movements and Intermediary Structures in Europe) per a la creació d’una xarxa integrada a nivell europeu d’arxius amb documentació sobre moviments nacionals amb la intenció de configurar una base de dades i una guia heurística i arxivística per facilitar les eines que permetin tirar endavant recerca històrica comparada a nivell europeu.
Bernat Joan ha presentat aquest dijous 27 de maig l’informe "Els arxius de documentació política dels Països Catalans", elaborat per Natàlia Lara, cap de l’Arxiu, Biblioteca i Servei de Documentació de la Fundació Josep Irla.
L’informe consta de dues parts: la primera explica el desenvolupament del sistema arxivístic català des de la creació de l’Institut d’Estudis catalans al 1907 fins al 2001 any de l’elaboració al Parlament de la llei que estableix el Sistema d’Arxius de Catalunya.
La segona part mapeja aquelles institucions dipositaries d’arxius històrics a Catalunya: arxius comarcals, l’Arxiu Nacional de Catalunya, el CEDOC, l’Arxiu de la Biblioteca del Pavelló de la República, els arxius històrics de Girona i Tarragona, la Biblioteca de Catalunya i l’Arxiu de la Corona d’Aragó, entre d'altres.
© 2010 Fundació Josep Irla