A l'avantguarda pel nou finançament

Dilluns, 14 de març de 2005

L’Institut d’Estudis Socioeconòmics de la Fundació Josep Irla, va presentar la seva aportació al debat sobre el dèficit fiscal català i la redistribució dels recursos econòmics a l’Estat espanyol. El 14 de març es va presentar el llibre Anàlisi dels fluxos redistributius territorials a l’Estat espanyol a la premsa i als principals sectors econòmics del país. Els autors de l’estudi són Jordi Pons, professor d’Economia a la UB, i Guillem López-Casasnovas, catedràtic d’Economia a la UPF. Durant la presentació, el president d’Esquerra i de la Fundació Josep Irla, Josep-Lluís Carod-Rovira, va declarar que «l’Espanya actual suspèn clarament l’assignatura de federalisme en matèria de finançament« i va apuntar que «l’única opció viable per un finançament transparent és que Catalunya accedeixi a la plena sobirania fiscal«.

Josep-Lluís Carod-Rovira va considerar que «si volem que es compleixin els arguments lògics d’un estat federal, caldran canvis de fons; el federalisme es demostra federalitzant». «Benvinguda sigui la predisposició» va afegir «però si, a més a més, va acompanyada de federalisme serà quan començarà a tenir cos».

Així mateix, va reconèixer que «això vol dir unes altres normes de joc diferents de les que hi ha ara, evidentment implica que la realitat singular de Catalunya exigeix un acord bilateral. Però si és negat en el marc de les negociacions, no quedarà més alternativa que optar per un model federal de debò, que implicaria un canvi de model d’estat». És a dir, «normes transparents aplicables a totes les comunitats, qui paga, què paga, un Senat plurinacional i, finalment, un Tribunal Constitucional federal que faci les funcions d’àrbitre imparcial, començant per tenir els seus membres aquesta expressió de la pluralitat interna».

En l’acte de presentació de l’estudi també hi va participar el conseller de Comerç, Turisme i Consum, Josep Huguet, qui va advertir que «o hi ha un profund canvi en el model d’estat i es fa viable un estat federal, amb les balances fiscals com a punt zero de la negociació a Madrid, o hi haurà un model de particularitat. Però si l’Estat no s’aprima, òbviament anem cap a un conflicte polític important».

Finalment, els autors de l’estudi encarregat per l’Institut d’Estudis Socioeconòmics van exposar els trets generals de l’anàlisi. Segons López-Casasnovas, «els resultats són desencoratjadors, es demostra que cap dels dotze principis que haurien d’inspirar la redistribució territorial a l’Estat espanyol no s’estan complint». Per la seva banda, Jordi Pons va assegurar que els arguments analitzats tenen per objectiu «no centrar el debat en les balances fiscals, sinó dissenyar principis molt lògics per veure si les comunitats, si la solidaritat, complien uns requisits mínims i amb un sentit comú enorme».