fbpx

Reflexionem i definim les noves masculinitats

En un context en què l’agenda feminista està al centre de les nostres vides, des de la Fundació Irla afrontem el repte d’explicar un terme sovint oblidat, però essencial per transformar la societat i fer-la més justa i igualitària: les noves masculinitats

Però, què són les noves masculinitats? Com han evolucionat les masculinitats fins avui? Com poden ser una eina transformadora? Per tal de trobar resposta a totes aquestes qüestions, conversem al nostre canal de Youtube amb experts en el camp de les masculinitats i el feminisme sobre com construir aquests models alternatius a la masculinitat davant la igualtat.

Punt de partida. Parlem de masculinitats
Iniciem la setmana temàtica responent a la pregunta més fonamental: Per què necessitem parlar de masculinitats? Per establir les bases d’aquest nou model i entendre quines són les característiques que diferencien la masculinitat hegemònica de l’antimasclista, debatem amb el parlamentari Juli Fernández i amb el subdirector de sensibilització i prevenció de les violències masclistes Rubén Sánchez Ruiz. Una conversa moderada per la periodista Laura Aznar.

Es pot visualitzar fent clic aquí.

Els perills del patriarcat pels homes
Com afecta el patriarcat als homes? Es donen a conèixer les violències que dia a dia viuen les dones a conseqüència del patriarcat, però els homes també es veuen afectats per unes dinàmiques que, tot i rebre’n un rèdit que els col·loca en una posició privilegiada, també els afecten. Amb Ousman Jangana Kabba, jurista especialitzat en estrangeria i membre de l’Associació Jokkere Endam, i Xavier Cela, politòleg i màster en Antropologia, posem el focus en els perills, malestars i problemes de salut mental i física que se’n poden derivar d’aquesta societat patriarcal.

Es pot visualitzar fent clic aquí.

Manosfera i extrema dreta
Internet és un espai amb unes condicions ideals per a la reproducció de missatges d’odi, misògins i LGTBIfòbics que l’extrema dreta ha aprofitat per crear la manosfera, plataformes com fòrums xarxes socials on es propaguen aquests missatges. Debatem sobre l’efecte que ha tingut aquest fenomen, especialment sobre el jovent, que es troba al punt de mira, i de com combatre’l. Amb Lionel Delgado, doctor en sociologia per la UB, Helena Castellà, politòloga experta en extrema dreta, i Raül Romeva, president de la Fundació Irla i doctor en relacions Internacional per la UAB.

Es pot visualitzar fent clic aquí.

Sexualitat i masculinitats
Els rols de la masculinitat estan molt definits en l’àmbit de la sexualitat, però les noves masculinitats i la lluita feminista, que han col·locat l’educació sexual al centre, han generat noves perspectives que aporten visions disruptives en aquest àmbit. En parlem amb Sandra Cundines, coordinadora del projecte Avalúa+ de Sida Studi.

Es pot visualitzar fent clic aquí.

Evolució històrica de les masculinitats
El concepte de la masculinitat no és estàtic, sinó que és una idea canviant que ha evolucionat al llarg de la història fins a l’actualitat. Fem un repàs d’aquesta història i valorem en quin estat es troba el terme actualment amb Begonya Enguix, doctora en Antropologia Social i Cultural.

Es pot visualitzar fent clic aquí.

Últimes recomanacions!
Com a tancament de la setmana temàtica, us portem un recull de documentals, pel·lícules de ficció i llibres per ampliar coneixements i perspectives entorn la temàtica que ens ocupa.

Nota sobre el mapa: Fent clic a cadascuna de les tres seccions, es desplega una pàgina de recomanacions. Dins de cada pàgina també hi ha l’opció de clicar sobre cada portada i, en el cas de les pel·lícules, es desplega el tràiler, mentre que amb els llibres, s’obre la sinopsi.

Comparteix aquesta noticia

Irlanda, més a prop que mai de la reunificació

El dret a l’autodeterminació està contemplat i recolzat pel dret internacional, però, realment es respecta? Ens centrem en el cas d’Irlanda, per establir similituds amb el poble català i extreure’n aprenentatges

Per primer cop en la història, Irlanda del Nord té una primera ministra del Sinn Féin i planteja un horitzó d’entre sis i deu anys per fer un referèndum sobre la unitat d’Irlanda. Què els ha portat fins aquí i quines estratègies seguirà el republicanisme irlandès per assolir la reunificació d’Irlanda?

Per parlar d’aquestes qüestions, la Fundació Irla i el CIEMEN han organitzat Irlanda i el camí cap a la reunificació, un acte celebrat a l’Institut d’Estudis Catalans i que ha comptat amb la participació del president nacional del Sinn Féin, Declan Kearney, juntament amb Mar Aguilera, professora titular de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona, i Gemma Calvet, jurista i analista política. Una ponència presentada pel president de la Fundació Irla, Raül Romeva, i tancada pel president del CIEMEN, David Minoves. Es pot recuperar al canal de Youtube de la Fundació Irla.

Un procés llarg, però irreversible
Raül Romeva ha advertit que el dret a l’autodeterminació està contemplat dins del dret internacional i pels tractats de la Unió Europea. Malgrat això, quan hi ha xoc de legitimitats en una democràcia liberal, cal “gestionar i resoldre el conflicte amb negociació“. “Els processos d’alliberament nacional són llargs, difícils i dolorosos, però també són irreversibles“, ha afegit.

En la seva ponència, Declan Kearney també ha apuntat que l’autodeterminació nacional és “un dret inherent de les nacions”, a banda de ser la base de la convivència entre pobles, i és “essencial per a l’autoorganització d’una societat” des d’una perspectiva democràtica. Tot i així, el president nacional de Sinn Féin ha assenyalat dos casos d’actualitat en què es vulnera aquest dret: “Tenim la invasió d’Ucraïna o el genocidi del poble de Gaza, dos exemples directes de la negació d’aquesta autodeterminació”.

Pel que fa al cas irlandès, Kearney ha explicat com els Acords de Divendres Sant del 1998 van ser dissenyats perquè “cap líder de Sinn Féin ocupés la posició de primer ministre d’Irlanda del Nord”. En canvi, Michelle O’Neill ha aconseguit ser cap del govern nord-irlandès, i “amb la seva arribada, poder exercir el dret d’autodeterminació a Irlanda està més a prop que mai”. “El nostre objectiu és celebrar un referèndum en els propers deu anys“, ha anunciat.

Una història compartida amb Catalunya
La jurista Gemma Calvet ha iniciat el diàleg amb Kearney fent honor a la història d’Irlanda del Nord, “una història molt antiga d’una resiliència i d’un profund dolor col·lectiu”. A més, ha remarcat que malgrat que “Catalunya i Irlanda del Nord tenen moltes diferències, el País Basc amb Irlanda del Nord, no tantes”, i tants anys de feina han servit perquè, per exemple, el Parlament de Catalunya celebrés una trobada per a la resolució del conflicte Basc “on els irlandesos van ser els protagonistes, i on a partir d’aquell moment, va haver un llegat d’aprenentatge mutu en la resolució de conflictes”.

D’altra banda, Mar Aguilera ha apuntat que a Irlanda del Nord “no només han canviat els resultats electorals, sinó que també han hagut canvis a la societat”, de manera que cal analitzar com les diferents demografies estan apostant per la reunificació d’Irlanda. Tot i així, recorda que és el Regne Unit qui ha de donar llum verda al referèndum i li pregunta pel paper que pot tenir el govern britànic.

Declan Kearney ha assenyalat que Catalunya i Irlanda tenen “una història compartida on no s’ha respectat la democràcia” i que per tant, la voluntat del poble ha sigut violentament silenciada. I malgrat que existeixi la Llei, això “no la fa intrínsecament bona, també pot haver-hi una mala llei”.

Per això, ha animat al govern espanyol a què no tingui por de la participació democràtica i de la negociació política, perquè “l’exercici d’aquest dret reforçarà la democràcia a Catalunya, però també a l’Estat espanyol”.

David Minoves ha conclòs l’acte amb un missatge d’esperança, col·locant el cas irlandès com a exemple a seguir: “Cent anys després, Irlanda segueix sent un exemple per al republicanisme català“. Principalment, per dos factors: ha estat capaç de sumar més persones al seu projecte, i repensar el projecte en clau social, sense deixar de reivindicar l’autodeterminació”.

Comparteix aquesta noticia

Crisi de la masculinitat i manosfera: combatem l’extrema dreta a internet

Raül Romeva, Helena Castellà i Lionel Delgado conversen sobre els perills del creixement de l’extrema dreta a internet i com combatre els discursos d’odi

En un context en què l’extrema dreta està lliurant una batalla cultural entorn el feminisme i la lluita LGTBI, la Fundació Irla celebra una setmana temàtica sobre noves masculinitats amb un acte presencial «Manosfera i extrema dreta», per posar el focus en els espais digitals on l’extrema dreta difon el seu discurs misogin, antifeministes i LGTBIfòbic.

L’acte, celebrat a l’Espai Línia, ha comptat amb la participació de tres ponents experts en la matèria: Lionel Delgado, filòsof, sociòleg i investigador a la UB, expert en masculinitats, feminismes i antifeminismes; Helena Castellà, politòloga experta en extrema dreta; i Raül Romeva, president de la Fundació Irla. Una conversa moderada per la periodista Judit Pellicer, que es pot recuperar al canal de Youtube de la Fundació Irla.

Un discurs que arriba des de l’altra banda de l’oceà
El debat ha començat situant l’origen del concepte manosfera, un fenomen que va més enllà del món anglosaxó: “Els espais masculins reaccionaris no són una marca registrada estatunidenca, sinó que han aparegut a tot el món i en un moment similar”, ha explicat el sociòleg Lionel Delgado. De fet, “experiències com Forocoches ja tenien una trajectòria paral·lela mentre s’anava formant tot aquest discurs sobre la manosfera”.

La crisi de masculinitat hegemònica ha estat precisament un dels elements que l’extrema dreta ha capitalitzat a internet, aportant solucions fàcils a aquelles persones que poden sentir pèrdua d’identitat, una pèrdua que sovint “és una simple percepció” i que l’extrema dret sap portar al seu terreny, ha puntualitzat Helena Castellà. “L’extrema dret sap donar una bona resposta i la seva és que el feminisme els està marginat i, per tant, se l’ha d’atacar. I quan tenim qui compra el seu discurs, estan justificant i donant argument a l’extrema dreta per capitalitzar aquest discurs de la crisi de masculinitats”.

Aquesta facilitat per difondre missatges d’odi i la sensació de llibertat tampoc són aleatoris. Com ha apuntat Raül Romeva, “els algoritmes no són casuals, estan pesants amb un sentit concret a partir dels interessos de qui els promous, però com és gratuït, sembla que sigui un espai lliure i democràtic, i et dona dret a dir el que vulguis”. I ha afegit: “Ens preocupem molt pels missatges, però poc de qui són aquestes plataformes on es difonen”.

Romeva també ha apuntat un altre fenomen que usa l’extrema dreta per difondre el seu missatge: “En uns temps on es promociona més la individualitat que el bé comú, l’extrema dreta ha aconseguit apel·lar a les persones com a éssers aïllats per solucionar les seves necessitats”.

El jovent, al punt de mira
El creixement d’aquests discursos a les xarxes socials, un espai directament relacionat amb les persones joves, ha fet créixer una alarma que els situa en una diana, tant pels mitjans de comunicació com per a l’extrema dreta.

Davant la qüestió de per què el jovent d’avui no és més feminista que la generació millennial, Lionel Delgado ha recordat que “veníem d’un increment interessant amb els millennial, ja que la generació anterior havia estat més conservadora”.

En aquest context, Helena Castellà ha explicat que tot i que en la darrera enquesta del CIS s’apuntava que els homes joves tiraven cada cop més per opcions d’extrema dreta, també es llegia que cada cop “el conjunt de la societat és més feminista i hi ha més consciència de la violència masclista”.

No obstant, Castellà ha reclamat a l’esquerra “dotar-se d’un entorn de creadors de continguts que difonguin el missatge de l’esquerra des d’un llenguatge i un espai que sí que arribi als joves”. Per Romeva, això ha d’anar necessàriament lligat a “aconseguir perdre pors i prejudicis a l’hora de construir discursos”. “Com podem construir un discurs simple sense caure en el simplisme? Aquí està el repte”, ha apuntat.

Setmana temàtica entorn les noves masculinitats
Aquest acte s’emmarca dins una setmana temàtica organitzada per la Fundació Irla, que posa sobre la taula una qüestió que sovint queda en segon pla: les noves masculinitats. Acompanyats d’experts en el terreny, durant aquesta setmana es fan públics quatre vídeos disponibles al canal de Youtube de la Fundació, per parlar de quatre qüestions vinculades al tema.

Per començar la setmana, assentem les bases de les noves masculinitats en una conversa entre Juli Fernández, diputat al Parlament, i Rubén Sánchez Ruiz, subdirector de sensibilització i prevenció de les violències masclistes; seguida d’un debat entre Ousman Jangana Kabba, jurista especialitzat en estrangeria i membre de l’Associació Jokkere Endam, i Xavier Cela, politòleg i màster en Antropologia, sobre perills, malestars i problemes de salut mental i física del patriarcat pels homes. També parlem com combatre la definició tan rígida dels rols de la masculinitat a nivell de sexualitat, i les visions disruptives que s’han obert en aquest àmbit, amb Sandra Cundines, coordinadora del projecte Avalúa+ de Sida Studi; i acabem fent un repàs a l’evolució històrica de la masculinitat per entendre les dissidències actuals i projectar quin serà el futur, amb Begonya Enguix, doctora en Antropologia Social i Cultural.

Comparteix aquesta noticia

Memòria i estigma, què hem après?

En el marc de l’activitat Club Irla, Raül Romeva i Abigail Schaaff conversen sobre la pel·lícula «L’home dels nassos» 

«L’home dels nassos» és una aposta contundent pel cinema de ficció històric en català. Posa en valor la identitat com a poble de Catalunya i la seva memòria a través d’una història on el personatge de l’home dels nassos és l’eina per parlar sobre estigma, condemna i el que queda després de la guerra (visiona el tràiler). 

La projecció de la pel·lícula ha tingut lloc al Cinema Maldà de Barcelona, en col·laboració amb la productora Aguacate Calabaza Films, i ha estat precedida per una introducció en mans del director acadèmic de la Fundació, Lluís Pérez, que dona la benvinguda a l’acte.

 

Una història sobre el passat que ens explica qüestions encara vigents 

Posteriorment al visionat del film, Raül Romeva, president de la Fundació Irla, i Abigail Schaaff, directora de la pel·lícula, han conversat sobre els diversos temes que posa sobre la taula «L’home dels nassos». Una conversa moderada per la directora de la revista Sàpiens, Clàudia Pujol. 

“La història passa temporalment en el nostre passat, però conceptualment podria ser una història contemporània”, així ha descrit Raül Romeva el film que vincula el drama terrenal amb “la nostra història i, alhora, amb el nostre present i el nostre futur”. Romeva ha relacionat les conseqüències de la persecució republicana del passat amb accions que se segueixen veient avui: “La mentida que va fer que alguna gent trobés justificat fer algunes accions fa cinquanta anys, és el que encara alimenta la persecució d’idees avui. Jo vaig acabar a la presó, altres acusats de terrorisme”. 

D’altra banda, la directora del film ha posat èmfasi en l’estigma: “Evidentment, hi ha la necessitat de trobar culpables a una tragèdia i no es pregunta més enllà d’assenyalar un culpable”. Ella mateixa ha pogut viure en primera persona com sistemàticament es necessita etiquetar a les persones, moltes vegades sense qüestionar-s’ho dues vegades: “La meva àvia era considerada l’alemanya al barri de Gràcia, quan en realitat era francesa. Això és per la idea que era una dona amb caràcter i tenien por que la seva imatge tingués represàlies. Les ètiques estan a tot arreu”. 

Comparteix aquesta noticia

És possible desbordar els marges del règim del 78?

Oriol Junqueras i Mertxe Aizpurua presenten el nou número de la revista Eines amb una conversa sobre els moviments impugnadors del règim i el seu estat actual

La Fundació Irla ha presentat el número 48 de la revista Eines «L’estat del règim: la crisi freda», aquesta vegada posant el focus en la crisi manifesta que travessa el règim del 78 davant els moviments impugnadors tals com el 15M o l’1 d’octubre, que han fet trontollar un sistema que s’ha mantingut inalterable durant dècades.

L’acte celebrat al Hub Social de la Fundació Bofill ha omplert la sala amb un centenar d’assistents interessats a escoltar Oriol Junqueras, president d’Esquerra Republicana, i Mertxe Aizpurua, portaveu d’EHBildu al Congreso de los Diputados, en una conversa moderada per la periodista del mitjà Nació Digital, Carme Rocamora.

Pots accedir al directe fent clic al següent enllaç

 

Una reflexió sobre el passat

Durant la primera part de l’acte, els ponents repassen les fites aconseguides pels moviments impugnadors del règim davant les veus que parlen sobre la impossibilitat de transformar l’Estat, i reflexionen sobre les conseqüències viscudes davant d’aquest sacseig.

Per una banda, Oriol Junqueras torna enrere en el temps i ens parla sobre els límits de la transició, que es fan més evidents amb relació a la qüestió catalana o a la qüestió basca. Això ho veiem “perquè el problema perviu i no l’han pogut subsumir malgrat que ho han intentat, a vegades violant i saltant-se les seves pròpies lleis i les seves pròpies normes”. A més, remarca que “l’Estat d’eines en té moltes, té les eines que ha heretat de la vella dictadura i que no ha transformat prou. Nosaltres tenim una eina, que són les grans majories”.

Sobre el conflicte polític viscut a Catalunya, Mertxe Aizpurua destaca que “és de justícia recordar que aquí a Catalunya s’ha fet alguna cosa molt important i que per això, perquè era tan important i perquè el mateix Estat va creure que ho podíeu fer, va ser pel que va actuar amb tanta duresa”. També valora la necessitat de traçar llaços amb la resta de forces de l’Estat “tot i que no tinguin la mateixa perspectiva, sí que comparteixen aquesta solidaritat i creuen que també és un instrument per democratitzar l’Estat espanyol”.

 

Un futur marcat per l’esperança de canvi

Davant d’un estat que afirma que totes les idees sense violència són defensables, ens trobem amb el procés, un moviment no-violent que acaba sent objecte de repressió fent palesa la capacitat del règim per eludir responsabilitats. En aquest context, els ponents afirmen que encara queden mitjans per continuar fragmentant les estructures de l’estat.

Aquesta ha de ser la legislatura en la qual es posi sobre la taula la plurinacionalitat real. És un dels reptes que tenim a Madrid i al final serà posar sobre la taula el dret a decidir”. Així encara Mertxe Aizpurua els anys vinents al Congrés i planteja la col·laboració entre partits com Esquerra Republicana i EHBildu com una escletxa per trencar el règim: “en els últims anys, la col·laboració que hem tingut EHBildu i ERC està donant fruit, i crec que aquest és el camí”.

Oriol Junqueras explica on està el moviment independentista ara mateix: “Estem comprovant quanta força democràtica tenim per forçar aquesta transformació que els poders de l’estat no volen fer i com més aliats tinguem en aquesta transformació més possibilitats d’èxits tindrem”. Afegeix que les relacions internacionals tenen molta importància i posa la mirada a Europa: “Pot haver-hi una reconfiguració dels sistemes d’aliances en els quals nosaltres també tinguem la nostra pròpia oportunitat” a més recorda que això “ho haurem de fer molt bé perquè els altres també en són molt conscients”.

 

Sobre aquest número

Per analitzar totes aquestes qüestions, el número 48 de l’Eines «L’estat del règim: la crisi freda» compta amb l’aportació de Francesc Viadel, que analitza la Transició i la democràcia a l’Estat Espanyol; Toni Rodon, que explica els biaixos conservadors del sistema electoral espanyol; Mercè Espasa, que analitza el sistema judicial i la seva politització; Demià del Clot que s’endinsa en el Deep State espanyol i l’independentisme català; i Clara Morer, que analitza el tipus de transició que es va viure a Portugal. També hi ha col·laborat Teresa Jordà, que introdueix el número fent un repàs sobre la Transició, els poders de l’estat i els moviments impugnadors del règim. Tanquen el dossier central, Irene Montero i Gabriel Rufián.

Més enllà d’aquest dossier central, Mònica Peinado parla sobre la falta d’inversió en la xarxa ferroviària catalana; Lars Trägårdh, de la filosofia individualista de l’estat suec; Jordi Serrano, de la Primera República espanyola i l’Estat català; i Rosalia Àvila, sobre la davallada demogràfica del Japó i les polèmiques polítiques natalistes.

El número està disponible al web per consultar i descarregar de forma gratuïta en aquest enllaç.

Comparteix aquesta noticia

La menopausa sense embuts, posant paraules a una realitat invisibilitzada

Clara Selva, Tània Verge i Carme Catalán conversen sobre els tabús del climateri en el marc de la presentació de l’estudi guanyador de la Beca Yarza 2022

La Fundació Irla ha presentat «El tabú de la menopausa. Una discriminació invisibilitzada», un estudi elaborat per la investigadora Clara Selva que busca crear propostes que permetin posar fi a la discriminació entorn la mal anomenada “menopausa”, així com posar sobre la taula les conseqüències positives que pot haver-hi per a les dones residents a Catalunya quan s’investiga entorn la qüestió.

L’autora, guardonada amb la Beca d’Estudis Feministes Nativitat Yarza 2022, ha conversat amb la consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge, i l’activista i membre de l’entitat Xarxa de Dones per la Salut, Carme Catalán. Un acte moderat per la periodista Lara Bonilla.

Pots accedir al directe fent clic al següent enllaç

Un mateix objectiu: visibilitzar l’etapa del climateri

Durant l’acte, Clara Selva ha explicat que un dels motius que van motivar l’inici de la seva investigació va ser el projecte de Llei de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l’embaràs de la Generalitat del 2023. Aquesta llei va fer aflorar a Catalunya una conversa vers la menstruació, però on va quedar en segon pla la menopausa, perquè “el valor social de les dones sempre s’equipara al seu valor reproductiu o fèrtil”, en paraules de l’autora.

En les conclusions de l’estudi, centrades sobretot en la necessitat de normalitzar la conversa envers el climateri, Clara Selva ha esgrimit: “És l’últim tabú. És l’etapa que continua invisibilitzada, estigmatitzada i on la dona perd la identitat femenina. Té moltes connotacions negatives al darrere”.

Per contrarestar aquesta situació vers la menopausa, Carme Catalán ha reivindicat la necessitat de continuar formant i dotant de recursos els metges i l’atenció primària: “Des de la consulta del metge, només es fomenta a través del laboratori, des de la universitat no hi ha una formació continuada sobre la qüestió”. A més, ha puntualitzat que “des de govern, s’ha de treballar cap al món de l’empresa, un món masclista, on es barregen capitalisme i patriarcat. El ritme i les condicions són inhumanes per a tothom”.

Des d’una vessant més institucional, la consellera Tània Verge ha recordat que, efectivament, la recerca és cabdal i ha remarcat precisament la importància que ha tingut que La Marató de TV3 d’enguany hagi estat centrada en aquest tema, perquè “ha permès posar nom a moltes coses a partir de testimonis”. A més, ha advertit que “tot allò personal és polític” i que per tant, no es pot deixar de banda de tractar “una qüestió que afecta a totes les dones”. Per això, Verge ha anunciat que des de la conselleria s’estan encapçalant reivindicacions feministes molt necessàries entorn els drets sexuals i reproductius, que, recorda, “són drets humans”.

L’espai públic i l’espai laboral com a escenaris de l’estudi

Amb «El tabú de la menopausa. Una discriminació invisibilitzada», Clara Selva entrevista un conjunt de dones amb simptomatologia climatèrica i a representants d’organitzacions. Les primeres ens apropen a les vivències i propostes d’afrontament en l’espai públic, mentre que les segones ens aporten la visió i propostes que els entorns laborals consideren implementables en la gestió d’aquesta etapa vital. Amb base en aquestes entrevistes, l’estudi planteja propostes socials, organitzacionals i governamentals que permeten materialitzar un marc integral de suport al climateri.

Comparteix aquesta noticia

Jan Eeckhout imparteix la Lliçó Inaugural Irla 2023-2024

L’economista inicia el curs amb una ponència sobre monopolis i competència a l’era digital

La Fundació Irla ha donat el tret de sortida al curs 2023-2024 amb la ponència «Monopolis i oligopolis a l’era digital», a càrrec de Jan Eeckhout, economista i professor a la UPF, especialitzat en l’auge dels monopolis en el sector de les noves tecnologies. L’acte s’ha tornat a desenvolupar en un entorn acadèmic, a l’Auditori del Campus de la Ciutadella de la UPF.

El president de la Fundació Joan Manuel Tresserras ha obert la Lliçó Irla posant sobre la taula una preocupació: l’increment de les desigualtats. “Assistim a un desenvolupament del capitalisme caracteritzat pel desequilibri creixent a favor del capital financer, de la lògica descarnada de l’acumulació i del benefici”. Una situació que també té afectes directes sobre la democràcia: “Veiem com la crisi dels sistemes democràtics es tradueix en una pèrdua de la capacitat de regular els mercats al servei de l’interès general i de preservar els objectius del benestar per a la majoria de la població”.

Pots recuperar el vídeo aquí:

Monopolis tecnològics vs desigualtats

El professor d’Economia ha començat la seva ponència alertant d’un fenomen global present des dels anys 1980, la paradoxa del benefici, que “no és altra que la tensió d’un costat de l’economia, on hi ha l’èxit de les grans empreses, i en contrast, el que passa amb la resta de l’economia, l’alentiment en la creació d’startups i l’estancament dels salaris“.

Aquest estancament comença a partir de la dècada de 1980: “Fins als anys 1980, hi havia una evolució paral·lela entre productivitat i salaris, però a partir d’aquesta dècada, es va deslligant perquè els salaris són menys constants“. El mateix passa -segons Eeckhout- amb la creació d’startups, que “baixa a la meitat”, el que vol dir “pèrdua d’innovació i dinamisme, un problema a llarg termini per a l’economia”.

I a què es deu? Segons l’autor de l’assaig «La paradoxa del benefici», una de les causes és el canvi en la política de competència, el que genera “més permissivitat amb la posició dominant de les empreses”. Alhora, en aquesta dècada comença la introducció de la tecnologia com un factor molt important en l’economia: “El canvi tecnològic genera unes economies d’escala a nivell mundial que abans no teníem”, i això facilita “l’arribada al mercat de monopolis naturals, uns monopolis que són més comuns en les tecnologies digitals”.

Regulació del mercat

Davant el problema, una primera possibilitat és usar la política fiscal, a través d’impostos i redistribució de riquesa. Però que suposa? Segons el professor d’Economia, “és cert que es pot redistribuir, però això no acaba amb el problema, perquè els preus seguiran massa alts i hi haurà una gran pèrdua del de PIB”. “Per tant, el que hem de fer és reformar la regulació d’aquests mercats“.

Un primer exemple d’aquesta regulació és, com apunta Eeckhout, la llei europea Digital Market. Tot i això, recorda que fer lleis no és suficient, calen mecanismes per implementar-les: “Els recursos d’aquesta llei són molt limitats, i en un sistema tan canviant, especialment el digital, s’ha de ser ràpid per anar ajustant la llei contínuament”. A més, “tens davant grans empreses com Google o Apple, que amb els seus recursos, intenten reforçar la seva posició monopolística davant un sistema judicial i una opinió pública, el que també hi juga el contra”.

També apunta al poder polític que poden desenvolupar: “Pel seu poder, aquestes empreses també poden exercir de lobbies polítics, cosa que els permet influir en les lleis i la seva implementació“. En conseqüència: “Tenen una regulació favorable, per tant, un poder de mercat assegurat, el que genera major benefici”. “Això és un cercle viciós“, lamenta.

Davant els canvis que es poden produir per l’arribada de noves tecnologies com la IA, l’economista Jan Eeckhout alerta que això “encara pot fer que es concentri més aquest mercat”. Per tant, “no fer res no és una opció, hem d’intervenir de forma urgent.”

Comparteix aquesta noticia

Rubén Marciel, premiat amb la Beca Postdoctoral Irla 2023-2024

La proposta guanyadora analitzarà la construcció d’una premsa democràtica deliberativa

La Beca Postdoctoral Irla d’Anàlisi i Pensament Social per al curs 2023-2024 ha estat novament atorgada, aquest cop al Dr. Rubén Marciel pel seu projecte «Construint la premsa de la república deliberativa». Aquesta nova adjudicació arriba després que el Dr. Èric Gómez i Aznar hagués de renunciar a la Beca per motius personals.

A través d’aquest projecte, Marciel intentarà definir quines polítiques de mitjans podrien garantir que les societats democràtiques produeixin periodisme de qualitat i accessible per a tothom i per igual. Per fer-ho, elaborarà un ideal de premsa a partir de la teoria general de democràcia deliberativa; identificarà les característiques que haurien de complir els mitjans de comunicació per a promoure de forma efectiva la deliberació de qualitat a gran escala; i identificarà principis intermedis que puguin guiar les polítiques deliberatives-republicanes dels mitjans en el segle XXI.

Aquest estudi es desenvoluparà en el grup de recerca Law & Philosophy, fundat per Albert Calsamiglia, i dirigit per Josep Joan Moreso des de l’any 2000. Law & Philosophy pertany a la Facultat de Dret de la Universitat Pompeu Fabra i és un dels membres del Barcelona Institute of Analytic Philosophy (BIAP). La seva recerca aborda fonamentalment tres àrees, filosofia jurídica -raonament jurídic, teoria de les normes, estructura dels sistemes jurídics, constitucionalisme global i justificació i naturalesa dels drets-, filosofia moral -ètica mèdica, ètica esportiva, ètica periodística, ètica animal i estudis de gènere- i filosofia política i social -teoria democràtica, teoria de la legitimitat, teoria de la representació, justícia distributiva i teoria de les institucions polítiques.

Rubén Marciel és llicenciat en Filosofia per la Universitat de Valladolid i doctor en Dret per la UPF amb la tesi “El dret ciutadà a la informació: la promesa democràtica del periodisme”. Actualment, és professor adjunt a la Facultat de Filosofia de la UB.

La Beca postdoctoral Irla d’Anàlisi i Pensament Social està dotada amb 35.000 € i té per objectiu estimular l’estudi de la realitat política, econòmica, social i cultural dels Països Catalans i de la Unió Europea.

Comparteix aquesta noticia

L’economia feminista, un trencament entre patriarcat i capitalisme

Tània Verge i Olympia Arango conversen a la presentació del número 47 de l’Eines dedicat a l’economia feminista

La Fundació Irla acaba de presentar el número 47 de la revista Eines «Economia amb ulleres liles» , que reflexiona sobre l’economia des d’una perspectiva feminista, que esdevé clau per entendre el món actual i per avançar cap a societats més justes davant una hegemonia econòmica que ha tendit a interpretar l’economia des d’una forma més aviat productiva.

La presentació ha tingut lloc a l’Ateneu Barcelonès i ha comptat amb Tània Verge, consellera d’Igualtat i Feminismes, i Olympia Arango, economista i membre de l’Espai Zero Vuit, especialitzada en l’economia experimental i del comportament amb perspectiva de gènere. Un debat moderat per la periodista Ariadna Trillas. La presentació ha anat a càrrec de Berta Galofré, membre de la secció de Feminismes de l’Ateneu Barcelonès, i de Lluís Pérez, director acadèmic de la Fundació.

El vídeo complet de l’acte: 

 

Sobre la presentació

Davant “el prejudici més assentat a la nostra cultura, el patriarcat”, Lluís Pérez, director acadèmic de la Fundació, ha recordat que “des de fa dècades, diferents especialistes d’arreu del món miren de revisar l’economia mainstream des d’aquestes ulleres liles”.

A l’hora de definir l’economia feminista, l’economista Olympia Arango ha apuntat que “no només consisteix a incorporar el gènere com a variable, sinó també en qüestionar la ideologia que hi ha darrere d’aquesta economia mainstream”. En aquest sentit, l’única alternativa viable i possible és l’economia feminista, un model “que realment posi la vida al centre” i  que permet “precisament trencar aquesta associació entre patriarcat i capitalisme”, ha reivindicat la consellera Tània Verge. Alhora, ha alertat: “Estiguem atents de no comprar els discursos que venen de certes institucionals neoliberals o que se’ns presenten disfressades del que no són”.

Al traslladar-ho al món laboral, ambdues han reclamat la presència de més dones, especialment en l’àmbit de la tecnologia i la indústria, “que no siguin sectors únicament pensats per a la meitat de la població, com ja està passant”, ha assenyalat la consellera. No obstant, Arango ha recordat que “quan es demana la paritat a les empreses no implica acceptar la neutralitat de gènere, sinó fer un pas més enllà”.

 

Sobre aquest número

«Economia amb ulleres liles» l’obra un article de Sandra Ezquerra amb una panoràmica general  de què és l’economia feminista i què comporta en el nostre món d’avui dia; continua amb un article de Sílvia Bofill sobre l’impacte de la pandèmia en les treballadores de la llar i les cures, tan essencials com invisibilitzades; Carme Porta parla sobre la Renda Bàsica de ciutadania des d’un punt de vista feminista; un article a diverses mans d’economistes de l’Espai 08 en què exploren tota una sèrie de polítiques públiques per apropar-nos a la igualtat de gènere en l’àmbit econòmic especialment; i Karina Fulladosa amb un article sobre bones pràctiques en l’àmbit econòmic arreu del món des del punt de vista feminista. També hi ha col·laborat la diputada Raquel Sans amb el portal “Vides per ser viscudes”. I tanquen aquest dossier central Tània Verge i Olympia Arango, ponents del Fòrum.

Més enllà del dossier central, Roger Solé explora el tema de la regressió democràcia i el canvi generacional; un article a diverses mans sobre la qüestió de la inflació; un arxiu sobre les conseqüències de la dictadura de Primo de Rivera quan es compleixen cent anys del cop d’estat, per Jordi Casassas, o Gemma Aubarell sobre la construcció de l’espai geopolític de la Mediterrània i quines oportunitats pot suposar per a Catalunya.

Comparteix aquesta noticia